06-03-2013

Meditació i coneixement

La paraula “meditació” prové del llatí “meditatio”, que originalment indica una mena d’exercici intel·lectual. Per això, a Occident, s’ha utilitzat el terme “contemplació” per a un significat espiritual o religiós.
 
Per influència de les tradicions orientals (Budisme, Taoisme, Ioga, Vedanta),  el vocable “meditació” va tornar a adquirir un ús popular encara que cal fer notar que aquestes pràctiques no són alienes a la cultura occidental. Només cal recordar les escoles gnòstiques, els místics cristians i també pràctiques similars a la tradició celta (com ho demostren troballes arqueològiques).

Les tècniques de meditació poden classificar-se segons el seu enfocament. Hi ha mètodes actius o estàtics. De vegades es fan servir qualitats i formes (mantres, símbols psíquics, iantres, mandales, figures devocionals, visualitzacions) o no (meditar sobre idees abstractes, l’Ésser, l’Absolut). Es tracta d’una experiència vivencial que permet a cada persona trobar la pràctica que més s’ajusta a la seva idiosincràsia.

Diferents escoles esotèriques centren les seves pràctiques en aquests aspectes:

* Sentir el silenci interior.

* Aquietar la ment.

* Centrar-la per observar els fenòmens de manera objectiva.

* Potenciar la capacitat de visualització.

* Activar els centres d’energia interns.

* Aconseguir la identificació amb un arquetip ideal.

* Despertar nivells de consciència elevats.

Sigui com sigui, per descobrir la nostra veritable naturalesa aprenent a discernir amb claredat.