16 jun 2014

Dansa integrada i infants amb discapacitat

Tothom sap de la importància de l'esport adaptat a infants amb alguna discapacitat física o psíquica. I com l'elecció de l'exercici adequat permet reforçar la seva autoestima i millorar les habilitats pròpies de cadascú.


Podem aplicar la mateixa idea a la dansa integrada però, en tractar-se d'un art creatiu, en ella no és tan important la competitivitat, sinó la qualitat de la comunicació i l'empatia que s'estableix entre nens i nenes, cuidadors, familiars i entorn. Mitjançant nous llenguatges expressius corporals s'accedeix a experimentar la vida amb alegria i imaginació.

11 jun 2014

Descobrir les arts escèniques

Els professionals de les arts escèniques sabem que estudiar interpretació ens ajuda a saber com som, a detectar virtuts, defectes, clixés que habiten en el nostre interior i a aprendre a usar-los, millorant-ne uns, eliminant-ne d’altres.

El mim i la pantomima serveixen per saber com són els altres, ens fan bons observadors, recreem el món extern formalment.

Les tècniques de màscara ens rebel·len com ens agradaria ésser realment ja que ajuden a emergir els desitjos i les accions ocultes que es dipositen en el nostre subconscient.

La dansa ens ensenya a sentir l'energia cinètica que batega a la naturalesa.

El clown despulla la nostra ànima i aleshores apareix el nen interior disposat a treure'ns la bena dels ulls per veure de veritat, sense esforç.

5 jun 2014

Infantesa i meditació

Els nens, en general, tenen la capacitat d'apreciar la vida com un conjunt de sensacions, emocions i idees intuïtives que encara contenen l'espurna del pensament màgic. Als nens se'ls obliga a madurar i a desempallegar-se d'aquesta espontaneïtat que, a mi, em sembla similar a la claredat planera amb què grans mestres espirituals transmeten els seus ensenyaments. Els nens són molt impressionables i alhora molt oberts.

Progenitors, educadors, psicòlegs creuen cada vegada més en els beneficis d'ensenyar a meditar als nens, concepció bastant nova en la nostra cultura, encara que a Orient fa moltíssim temps que la meditació constitueix una part essencial de l'educació.

En grups reduïts, se'ls ha d'ensenyar de forma fàcil i personalitzada una sèrie d'exercicis que els portin a adquirir una actitud correcta per seure a meditar. És bo que es diverteixin amb això, sense restar-li importància a la pràctica.

La meditació els ajuda a:

- Desenvolupar una capacitat progressiva d'eliminar tota tensió física i mental.

- Fomentar la memòria i la creativitat.

- Desenvolupar la consciència i l'espiritualitat , generant qualitats i actituds positives cap a un mateix i envers els altres.

- Durant la meditació augmenta l'activitat de la telomerasa, un enzim (molècula de naturalesa proteica) que resulta essencial per al manteniment de la salut cel·lular de l'organisme.



"El meravellós de la infantesa és que qualsevol cosa és en ella una meravella"

GK CHESTERTON

3 jun 2014

SHI- KAN (Aturar-se - Observar)

SHI: Meditació similar a la dhyana o zazen. Tracta de clarificar la ment tot detenint el flux continu de pensaments i idees insistents, des d'una posició d'estabilitat i recolliment. No es medita amb cap objecte, pensament o imatge. Es concentra l'atenció en la respiració abdominal procurant que s'estableixi un ritme lent en què l'expiració tendeixi a ésser més perllongada que la inspiració.

KAN: Equival·lent a la meditació vipassana. En ella el practicant se centra en l'observació analítica  dels fenòmens interns o externs a ell per tal de discernir la naturalesa d'allò que anomenem realitat. És una depurada tècnica de discerniment que observa la realitat de la ment i de la matèria examinant els seus aspectes d'impermancència i mancats d'essència.

Ambdues solen fer-se servir conjuntament dins dels ensenyaments esotèrics practicats en diverses escoles del budisme tàntric japonès i en tradicions marcials i d'altres sincretismes.