Meditació i coneixement

La paraula “meditació” prové del llatí “meditatio”, que originalment indica una mena d’exercici intel·lectual. Per això, a Occident, s’ha utilitzat el terme “contemplació” per a un significat espiritual o religiós.

 

Per influència de les tradicions orientals (Budisme, Taoisme, Ioga, Vedanta),  el vocable “meditació” va tornar a adquirir un ús popular encara que cal fer notar que aquestes pràctiques no són alienes a la cultura occidental. Només cal recordar les escoles gnòstiques, els místics cristians i també pràctiques similars a la tradició celta (com ho demostren troballes arqueològiques).

Les tècniques de meditació poden classificar-se segons el seu enfocament. Hi ha mètodes actius o estàtics. De vegades es fan servir qualitats i formes (mantres, símbols psíquics, iantres, mandales, figures devocionals, visualitzacions) o no (meditar sobre idees abstractes, l’Ésser, l’Absolut). Es tracta d’una experiència vivencial que permet a cada persona trobar la pràctica que més s’ajusta a la seva idiosincràsia.

Diferents escoles esotèriques centren les seves pràctiques en aquests aspectes:

* Sentir el silenci interior.

* Aquietar la ment.

* Centrar-la per observar els fenòmens de manera objectiva.

* Potenciar la capacitat de visualització.

* Activar els centres d’energia interns.

* Aconseguir la identificació amb un arquetip ideal.

* Despertar nivells de consciència elevats.

Sigui com sigui, per descobrir la nostra veritable naturalesa aprenent a discernir amb claredat.

L'actitud creativa

L’energia creativa es troba lligada a l’energia vital de cada persona. Ésser creatiu és una necessitat bàsica per modificar les coses i evolucionar.

 

És la capacitat d’inventar, idear projectes, fer les coses d’una manera imaginativa. Totes les persones són més o menys creatives. De vegades cal conèixer, comprendre i polir les qualitats naturals d’un mateix per convertir-les en eines eficaces que aportin innovació a cadascuna de les nostres accions.

 

Una actitud creativa es basa sobretot en arraconar el temor a pensar que les nostres idees no seran acceptades pels altres, o que no serem suficientment originals, o que provocaran una sèrie de canvis inesperats que al final no ens agradaran. Aquesta por frenarà qualsevol iniciativa perquè ens obstaculitza a l’hora de pensar amb llibertat i és aleshores quan ens censurem i limitem.

S’ha d’aprendre a identificar els comportaments i les actituds personals que estimulen el pensament creatiu.; refinar la percepció i l’anàlisi posterior del que s’observa, es pensa i se sent, incorporar capacitat intuïtiva, curiositat intel·lectual, tenacitat i entusiasme.

 

La teràpia energètica

Existeixen diferents teràpies basades en l’aplicació de determinades freqüències d’energia amb l’objectiu de restaurar l’harmonia física, mental i emocional de la persona. Es tracta d’un suport als tractaments convencionals.

La interrupció del lliure flux d’energia vital del cos és la base dels trastorns físics i psicològics. La transferència d’energia per imposició de mans permet eliminar aquests estancaments energètics i aconseguir que l’energia vital pugui fluir d’una forma lliure i completa i restablir, així, l’equilibri.

Una de les tècniques que permet identificar i eliminar aquests problemes és la Cirurgia Energètica, també anomenada Astral. Es complementa amb tractament de Reiki.

Art i vitalitat

Realment som el que pensem i el que fem. Els nostres actes ens porten a programar la nostra vida sense adonar-nos-en. L'atzar no existeix. Els físics quàntics ens ensenyen que una gran quantitat de coses que ens envolten no són perceptibles per a nosaltres. Allò que no veiem no significa que no existeixi. A l'Univers tot està en moviment i sotmès al canvi. Si observem qualsevol cosa a través d'un sofisticat microscopi, arribarem a veure la descomposició del que creiem sòlid en milions de partícules que no s'estan quietes.

Cadascú de nosaltres s'enfronta a la vida segons predominin en el seu interior, combinats en més o menys grau, diferents aspectes emocionals, intel·lectuals, vitals, creatius i espirituals. Tots ells són forces que sustenten la nostra persona. Sovint les nostres mancances ens assenyalen que alguns d'elles es troba desatesa, amb la qual cosa es produeix un desequilibri que pot causar-nos problemes de salut o fer-nos sentir malament i sense ànim.

La dansa i d'altres tècniques de moviment pertanyents a les arts escèniques, adaptades a les necessitats concretes de cada persona, ens ajuden a valorar quins aspectes necessiten potenciar-se per sentir-se en plenitud i modificar hàbits negatius. Amb mètodes de relaxament i control de la respiració també reforcem l'autoconfiança.

Això funciona així perquè, principalment, el que diferencia aquestes tècniques d'altres és que l'art en si ens posa en contacte subtilment amb el nostre inconscient i tota aquesta energia oculta es transforma en creativitat i vitalitat pura quan la fem sortir a l'exterior de manera simbòlica o mitjançant metàfores.

El gest, el moviment, l'actitud corporal ens fan sentir, veure i comunicar-nos d'una altra manera.

Això es percep de seguida en persones que sofreixen alguna afecció crònica o malaltia degenerativa. L'art els ofereix l'ocasió d'expressar-se amb llibertat i els motiva a trobar noves oportunitats de millora.

 

El foc

Al foc, des de l’Antiguitat, se li ha atorgat un caire sagrat degut a la seva associació amb determinades deïtats animistes primitives i també amb els cultes teistes solars. És un element vinculat al que té poder.

La humanitat ha conferit al foc significats que representen aspectes positius i negatius. És alhora creador i destructor de vida, emanació divina i element de càstig, força que desvela els misteris i il·lumina i causant de la devastació que precedeix a la foscor, escalfa, protegeix del fred però pot fer mal.

En algunes cultures es creia que els esperits, mitjançant les formes que confegien a les flames, elaboraven un llenguatge de signes per comunicar-se amb els que estaven capacitats per desxifrar els seus missatges.

El foc també representa la força interna de la intuïció i la claredat mental que ens ajuda a purificar-nos i a vèncer les nostres pors.

Representa la polaritat que es troba present en nosaltres mateixos i en tot el que ens envolta. Segons el diccionari:

“Condició del que té propietats o potències oposades, en parts o direccions contràries, com els pols”.

Asseguts davant del crepitar de les flames és quan més a prop som d’esclarir cap a on ens adrecem, perquè apareix de sobte el nostre vincle secret amb la natura.

La perseverança

Als diccionaris trobareu les definicions següents –o d’altres molt semblants- de “perseverança”:

“Dedicació i fermesa en les actituds i idees o en la realització de les coses.”

“Fermesa i constància en l’execució dels propòsits i en les resolucions de l`ànim.”

Jo us en proposo aquesta altra:

“L’art de romandre atent i impertorbable seguint una línia clara de pensament i acció per assolir un propòsit determinat”.

Sempre estant atent al fet que alguna cosa que ens manté centrats pot semblar menys rellevant segons les circumstàncies del moment. El sobreesforç sempre ofega la voluntat.

La perseverança és un punt de suport espiritual o moral  que ens capacita per escollir quina direcció prendre quan un camí es bifurca. I continuar avançant sabent que el final només s’observa en l’aquí i l’ara immediats.

Mai, però, us lligueu al pal major d’un veler a punt de naufragar. És més heroic ésser pacient.