Quan quelcom ens pertorba

Ningú no és perfecte i per això moltes vegades, tot i creient-nos capaços de dominar qualsevol situació i de controlar les nostres emocions, alguna cosa ens falla en sofrir una situació complicada. La inquietud ens ofega. Creiem que no hi ha solució.

És aleshores quan tenim la impressió que les nostres creences, els nostres consells, els nostres pensaments positius, les arts meditatives semblen ara completament inútils. I ens sentim vençuts.

L’escriptor i guionista australià James Clavell, autor de novel·les com “Shogun” o “El rei de les rates”, es va unir a l’Artilleria Reial Britànica durant la Segona Guerra Mundial i va ésser enviat a Malàisia a lluitar contra l’Imperi Japonès. Va ésser ferit per foc de metralladora, capturat per l’enemic i portat a un terrible camp de concentració a l’illa de Java. Més tard va ser traslladat a la presó de Changi, prop de Singapur.

Com la majoria de presoners de guerra, va patir vexacions i maltractaments per part dels seus carcellers. Va sobreviure a l’experiència. Tot plegat no li va pas d’impedir escriure i interessar-se, més tard, per la cultura nipona.

James Clavell va explicar a l’actor anglès Michael Caine, durant el rodatge de la pel·lícula “L’última vall”, que en els camps de presoners va aprendre a no permetre que els japonesos dobleguessin el seu ànim. El seu mètode era prioritzar el silenci i suportar estoicament qualsevol acció destinada a humiliar-lo, mostrant gran valor i resistència moral. Es tractava de no mostrar atreviment ni debilitat sota cap concepte. D’aquesta manera mai no podia ésser vençut per complet, perquè conservaria intactes la seva integritat i la seva dignitat personals.

Quan ja no estem tan atordits i sembla que alguna cosa oculta ens obliga a reaccionar i observem el problema des d’una petita distància, resulta evident que un cop més hem derrotat el nostre ego i som a punt i en disposició de tornar a ajudar els altres amb forces renovades i gran entusiasme. En aquest instant ens adonem que encara recordem el que ens han ensenyat els nostres mestres o guies, hi seguim creient i tot sembla més clar.

Tots ens podem equivocar i cometre errors. Moltes vegades ens sentim culpables perquè pensem que una situació dolorosa i insostenible podria no haver esdevingut si haguessin actuat de forma diferent. Tanmateix, el secret està en reconèixer l’error, ésser assertiu, no torturar-nos, meditar sobre si el nostre manual d’instruccions encara ens és útil, si les nostres creences també són positives per als altres i convèncer-nos que sempre germina vida en un camp de batalla.

Beneficis de la meditació

* Redueix el consum d’oxigen i la producció de diòxid de carboni. * Equilibra l’activitat del sistema nerviós.
* Baixa la freqüència de les ones cerebrals, amb predomini dels ritmes alfa (estat de vigília - consciència interna - relaxament profund).
* Millora la salut i incrementa la resistència a l’estrès i als desordres psicosomàtics.
* Ajuda a l’obertura de la ment per adquirir una consciència més profunda d’un mateix.

Espill d'aigua

La ment registra, de manera desordenada i arbitrària, tot allò que veiem, sentim i esdevé al voltant nostre, la qual cosa sovint provoca contradiccions i confusió interna i fa la impressió que tot s’escapa del nostre control: idees que es transformen en somnis; imatges nebuloses que canvien de forma i acaben essent sensacions estranyes de naturalesa desconeguda.
La pràctica de la meditació ens fa entendre i experimentar que la ment és un gran espill d’aigua, en què tot allò que s’hi reflecteix tendeix a desaparèixer, fluint constantment sense que res hi romangui el temps suficient com per inquietar-nos.

A la ment no hi ha ni temps ni espai, és infinita, tot ho abraça, tot ho omple, és un buit de llum i, alhora, la forma que el conté però la forma és mutable ja que no posseeix límits.

El pensament i la memòria són els elements externs de la ment. Amb la interiorització, la concentració i la meditació adequades podem accedir a una dimensió més pura i profunda de la nostra psique.

Ésser coherent i positiu

Molts són els qui desitgen un canvi a millor a les seves vides però, en tractar-se de persones indecises i massa disperses, incapaces de seguir un mètode o una disciplina concrets fins al final, cauen fàcilment en la confusió i acaben per barrejar diferents pràctiques sense mesurar bé els seus actes. Pràctiques que poden diferir molt les unes de les altres o entrar obertament en conflicte amb la manera de viure d’un mateix, sense que l’individu se n’adoni per haver-se informat de forma massa superficial o no haver acceptat la guia d’algú experimentat o expert en el tema.
És important entendre que una filosofia, una pràctica religiosa o espiritual, un camí de coneixement tradicional o modern, un sistema d’autoajuda, etc. no són ni bons ni dolents per si mateixos. Allò que els atorga validesa o no és la manera en què una persona els assumeix com a vàlids en la seva vida, sempre que li serveixin per aconseguir els seus objectius; això sí, sempre i per damunt de tot respectant i ajudant els altres, essent coherent amb un mateix.

Un coaching diferent

ILPERC adapta tècniques que s'utilitzen a les arts escèniques -com el control postural i gestual, la relaxació, l'expressió verbal i el control de la veu- com instruments per a una millor projecció personal en el món laboral o en la vida quotidiana.

* Relaxació: Ajuda a aclarir la ment i a programar pensaments positius.

* Cos: Exercicis suaus de moviment i posturals per alleujar tensions i stress, sentir-se més còmode amb un mateix i oferir una imatge més equilibrada i atractiva.

* Veu: La manera de fer-la servir d'una forma natural, millorant-ne el to i el volum sense risc d'acabar afònic i per expressar-se amb gran habilitat i ser tingut en compte pels altres.

La mirada estoica

Tota persona que desitgi servir als altres com a guia o líder d’un objectiu comú ha d’aprendre a mesurar la seva pròpia personalitat per transmetre valors basats en el coratge, la lleialtat i la calma.

Les virtuts cardinals són citades per Plató, Ciceró i Marc Aureli a les seves meditacions.

* Prudència: Exercici de la raó.

* Fortalesa: Exercici de les emociones i de l’esperit.

* Temprança: Moderació dels desitjos.

* Justícia: Un estat en què cada element de la ment està d’acord amb els altres.

Conceptes bàsics de planificació

L’estratègia és l’art de distribuir i emprar els mitjans de què hom disposa per assolir una finalitat determinada.

La tàctica és la forma de coordinar aquests mitjans de manera ordenada en un moment concret.

La conducció és la fase posterior a la planificació i implica exercir la direcció efectiva dels recursos involucrats.