Crear prosperitat

Abunden les males actituds i els pensaments negatius al voltant dels diners que entrebanquen l’augment de la fortuna. Cada persona és responsable de la seva riquesa tan aviat com comprèn que els diners són una energia sotmesa al flux dels canvis i que, depenent de la seva pròpia opinió sobre ells, estableix una base que condicionarà la seva sort.

Tres idees nefastes que no atreuen diners:

* Els diners són dolents, bruts.

* Tota la gent rica és corrupta i menysprea els altres.

* Jo vull guanyar diners perquè m’ho mereixo més que aquells.

Aquestes idees estan contaminades, en el fons, per l’enveja i la creença “joc sóc millor que els altres”.

Ben al contrari, tres idees que ajudaran a crear prosperitat perquè es tracta d’afirmacions que busquen l’harmonia i postulen a favor de la part positiva de la consciència:

* Els diners són útils per a mi i els qui m’envolten.

* Sóc generós amb els meus diners.

* No envejaré la sort ni la fortuna de ningú. No jutjaré ningú perquè tingui més coses que jo ja que no conec realment aquella persona.

Efectivament, els diners són una energia que s’atreu amb l’actitud, una energia que –com a tal- hem d’ajudar a circular perquè no s’estanqui i bloquegi el nostre camí cap a la prosperitat.

El somriure adquisitiu

En un relat d’intriga pertanyent a “Relats dels vidus negres”, l’escriptor Isaac Asimov posa en boca d’un dels seus personatges el concepte de “somriure adquisitiu”.  Es refereix al següent. Quan algú desitja posseir algun bé material i, després d’un cert temps, l’obté, els seus llavis adopten un somriure de satisfacció que atorga al rostre una expressió de lleugeresa, matisada segons el grau de desig, expectativa i cost.

Als coach, independentment dels mètodes que utilitzin per exercir la seva activitat en benefici dels seus clients, se’ls pressuposa que ho tenen tot controlat, que saben com evitar qualsevol problema, sobretot els personals i afectius. Tanmateix, ningú resta lliure del sofriment, fins i tot de patir algun trastorn provocat per un estat depressiu. També, un coach pot no aplicar en si mateix allò que aconsella a d’altres, perquè una situació personal se li escapa de les mans. De la mateixa manera un metge pot emmalaltir, un economista acabar arruïnat i un gran futbolista tenir una mala època en què sigui incapaç de marcar gol.

És en aquesta situació, però, quan un professional del coaching –a poc a poc i potser amb una mica d’ajut extern – té l’oportunitat única d’aplicar la seva capacitat de resoldre conflictes, mitjançant un autoajut de primera mà, reaprenent el que ja sabia, investigant de nou, experimentant sobre si mateix, amb la finalitat de refer-se de la seva crisi personal i allunyar la sensació de fracàs, de culpa, etc.

Si ho aconsegueix, sentirà una satisfacció molt profunda, una seguretat que el dotarà d’una confiança més grana l’hora de servir els altres.

El seu somriure adquisitiu apareixerà al seu interior, no com a resultat de l’obtenció d’un sobrevalorat assoliment material, sinó com a expressió màxima de la fe en l’esforç i la voluntat.

Entrenament específic per a actors, ballarins, models, etc.

* Tècniques de relaxament i autoconfiança mitjançant la meditació i la visualització creativa. Control de situacions d’stress i de pors que indueixen al nerviosisme.

* Entrenament d’Esgrima amb armes orientals de fusta per millorar l’estètica, la postura, la resistència, l’elasticitat i per potenciar l’autoestima i la memòria corporal.

Classes particulars, adaptades a cada persona segons les seves necessitats i les seves característiques.

La riquesa

Es parla molt de la sort, i pobre d’aquell que la persegueix fins caure de cap entrebancat amb la seva pròpia ombra. És millor treballar la fortuna despullant-la de mites i falsedats.
La tasca diària és perfeccionar-se un mateix, cuidant la salut, evitant hàbits nocius, intentant millorar la nostra capacitat d’adaptació als canvis que flueixen al voltant, perseverant per valorar els petits detalls que realment ens fan sentir amb bon ànim, preocupant-nos pel bé comú sense necessitat de voler salvar el món i tornant a llegir els veritables mestres, anteriors a la sobrevalorada funcionalitat d’alguns best sellers.

Cadascú és mereixedor de trobar un valuós tresor enterrat sota les desfetes de l’ego, en funció dels seus actes i dels seus pensaments i de la naturalesa d’ambdós. L’important és desitjar alguna cosa que també pugui resultar valuosa per als que l’envolten, incloent-hi les persones que encara no coneix.

Estima els teus enemics i ja no tindràs opositors. L’amor és un diamant en brut que cal polir amb esforç, amb el teu esperit com a única eina.

Felicitat

La felicitat mai no és plena però es percep quan existeix absència de dolor. De vegades el sofriment és un mestre responsable.

No ens hem de preocupar per si som feliços o no. És més important procurar que els altres siguin feliços gràcies a un mateix.

Mai no serà feliç aquell qui no desitgi descobrir quina és la seva finalitat a la vida. Però abans hem d’acceptar que l’existència només es pot entendre desaprenent. Un pot ser molt bon mestre de si mateix si posseeix la capacitat d’identificar els errors que sempre repeteix.

La felicitat s’amaga allí on ningú ha anat abans: Al teu interior.

Confiança

Necessitem els altres perquè els éssers humans som gregaris per naturalesa i ningú no és completament autosuficient. Depenem els uns dels altres. Sovint, el gran problema que tenim és avergonyir-nos de demanar ajut o consell per la por que creguin som rematadament babaus o febles. Això passa sovint perquè pensem que treure’ns una màscara ens fa més vulnerables. I precisament els altres poden estar més capacitats per ajudar-nos perquè observen la nostra necessitat des de certa distància. Tanmateix, no existeix l’objectivitat en les relacions entre els éssers vius. D’aquí la riquesa per valorar-nos i donar-nos suport els uns als altres.

Confia que de vegades allò que no saps està ocult al tresor que un altre va desenterrar abans.

Quan quelcom ens pertorba

Ningú no és perfecte i per això moltes vegades, tot i creient-nos capaços de dominar qualsevol situació i de controlar les nostres emocions, alguna cosa ens falla en sofrir una situació complicada. La inquietud ens ofega. Creiem que no hi ha solució.

És aleshores quan tenim la impressió que les nostres creences, els nostres consells, els nostres pensaments positius, les arts meditatives semblen ara completament inútils. I ens sentim vençuts.

L’escriptor i guionista australià James Clavell, autor de novel·les com “Shogun” o “El rei de les rates”, es va unir a l’Artilleria Reial Britànica durant la Segona Guerra Mundial i va ésser enviat a Malàisia a lluitar contra l’Imperi Japonès. Va ésser ferit per foc de metralladora, capturat per l’enemic i portat a un terrible camp de concentració a l’illa de Java. Més tard va ser traslladat a la presó de Changi, prop de Singapur.

Com la majoria de presoners de guerra, va patir vexacions i maltractaments per part dels seus carcellers. Va sobreviure a l’experiència. Tot plegat no li va pas d’impedir escriure i interessar-se, més tard, per la cultura nipona.

James Clavell va explicar a l’actor anglès Michael Caine, durant el rodatge de la pel·lícula “L’última vall”, que en els camps de presoners va aprendre a no permetre que els japonesos dobleguessin el seu ànim. El seu mètode era prioritzar el silenci i suportar estoicament qualsevol acció destinada a humiliar-lo, mostrant gran valor i resistència moral. Es tractava de no mostrar atreviment ni debilitat sota cap concepte. D’aquesta manera mai no podia ésser vençut per complet, perquè conservaria intactes la seva integritat i la seva dignitat personals.

Quan ja no estem tan atordits i sembla que alguna cosa oculta ens obliga a reaccionar i observem el problema des d’una petita distància, resulta evident que un cop més hem derrotat el nostre ego i som a punt i en disposició de tornar a ajudar els altres amb forces renovades i gran entusiasme. En aquest instant ens adonem que encara recordem el que ens han ensenyat els nostres mestres o guies, hi seguim creient i tot sembla més clar.

Tots ens podem equivocar i cometre errors. Moltes vegades ens sentim culpables perquè pensem que una situació dolorosa i insostenible podria no haver esdevingut si haguessin actuat de forma diferent. Tanmateix, el secret està en reconèixer l’error, ésser assertiu, no torturar-nos, meditar sobre si el nostre manual d’instruccions encara ens és útil, si les nostres creences també són positives per als altres i convèncer-nos que sempre germina vida en un camp de batalla.