Dansa integrada

La dansa integrada es desenvolupa dins de grups heterogenis en què participen persones amb discapacitat o sense. És una eina d'inclusió social i funciona com a mètode terapèutic.

 

Sorgeix dins de l'escena contemporània i utilitza recursos expressius i tècnics provinents de la dansa teatre. La singularitat i les limitacions de cada individu juntament amb la seva relació amb la resta de participants, serveixen per trobar noves vies per a la creativitat i per aprendre els uns dels altres.

 

En aquesta manera d'entendre la dansa, elements com les cadires de rodes o l'ús de crosses es consideren prolongacions del cos. Si en el grup hi ha ballarins amb problemes auditius o ceguesa es procedeix a potenciar els altres sentits i a integrar-los en el joc expressiu.

 

Moviment, espai, ritme, dins d'un context compartit de llibertat i superació personal.

Coaching per a afectats de càncer

He tingut la sort de poder ajudar a través del meu treball, per mitjà del coaching i les teràpies energètiques, a persones afectades de càncer i als seus familiars o cuidadors.

L'objectiu sempre ha estat el d'oferir suport i motivació, facilitant les eines necessàries per millorar el seu estat i el seu procés de recuperació mitjançant alternatives que es complementen perfectament amb els processos curatius i els tractaments en curs. Es tracta que cap condicionant, per greu que sigui, limiti la seva determinació de desitjar recuperar la salut.

Primer de tot, és molt important ensenyar-los a gestionar l'estrès i l' ansietat amb tècniques de meditació i control mental i mètodes de relaxació fàcils d'adaptar a la vida quotidiana. També, autoestima i esperit de superació, aprendre a valorar les persones amb les quals un es relaciona, tenir molta consciència que cadascun dels aspectes de la nostra vida s’interrelaciona entre si.

Els familiars també aprenen tot l'anterior, perquè resulta important tenir cura de l' entorn del pacient, l'ambient més proper i influent.

Amb tècniques energètiques podem ajudar a canviar poc a poc aspectes emocionals negatius que porten a l'afectat a sentir ira, odi, prejudicis, creant més i més bloquejos que dificulten l'acceptació del problema.

El coaching intenta adaptar-se a cada individu perquè aquest apreciï les millors qualitats que posseeix, les quals , millorades i ampliades, es convertiran en la punta de llança per superar qualsevol obstacle vital. Res és permanent. Tot es transforma i se sotmet a canvi. La malaltia també segueix un procés evolutiu. No podem saber quin serà el resultat final amb certesa.

L'important és fer tot el possible per vèncer. Cal rebutjar, però, la idea de resistir perquè ens fa perdre molta energia. Cal acceptar, resoldre i ser flexibles en el propòsit:

* Prendre molt seriosament el tractament mèdic.

* Complementar el tractament amb un altre tipus de teràpies que acostumen a influir positivament en cos i ment aportant més energia.

* Mantenir viu l'optimisme i la motivació.

* Ser conscient que les possibles resolucions depenen en primer lloc d'un
mateix .

La pràctica correcta

Hi ha persones que s’acosten a la meditació i a les pràctiques espirituals esperant resultats ràpids i immediats. Aquesta actitud genera una sèrie de tensions internes que bloqueja els efectes de la pràctica.

 

Qualsevol via d’aprenentatge comporta un sistema de coneixement i un mètode per dur-la a terme. Amb l’experiència d’una pràctica continuada i pacient comencem a modificar la nostra vida per a benefici nostre i dels altres.

 

És important la figura d’un mestre, guia o instructor, com s’estimi més anomenar-lo, que ens ensenyi el conjunt d’instruccions necessàries per superar els següents problemes durant la pràctica:

 

- L’excés de laxitud per una actitud letàrgica davant la meditació.

 

- Les interrupcions que porten la ment a sentir una agitació desmesurada i la incapacitat d’adoptar mesures per impedir aquestes interrupcions.

 

Autoconscients

El terme “autoconscient” designa persones dotades de facultats perceptives interiors que els faciliten ésser mitjanceres dels seus sentiments i de les seves emocions.

Així mateix, posseeixen la capacitat d’interpretar i orientar la pròpia conducta i l’habilitat d’aprendre lúcidament de la seva experiència i de treure’n profit per millora. També, es troben disposades a integrar coneixements i aptituds de forma indiscriminada per evolucionar com a individus.

Saben unir la seva creativitat amb les necessitats del seu entorn, amb un gran sentit de l’adaptació d’acord amb les circumstàncies.

Segons el model de la teoria d’intel·ligències múltiples de Howard Gardner, aquestes persones tindrien desenvolupada la intel·ligència intrapersonal, amb les característiques següents:

* Autoestima elevada.

* Consciència de les seves limitacions i dels seus coneixements.

* Capacitat de ponderar la importància del seu aprenentatge.

* Practicants de la introspecció i la meditació.

* Consciència del present.

El poder de les paraules

Les paraules que pronunciem són sons que deriven de la vibració dels nostres pensaments.

 

Quan una persona parla, la seva actitud emocional dóna forma al llenguatge.

 

Un excés incontrolat de pensaments originats pel nerviosisme, la impaciència, l’ira, l’enveja, massa preocupacions, una visió egoista i materialista de la realitat i una no acceptació de la impermanència de les coses ens portarà a saturar-nos amb paraules la intenció de les quals ens farà sentir més confusió, pertorbació i fins i tot originar-nos desequilibris importants i afectar també el nostre entorn.

 

Frases afirmatives plenes de sinceritat, convicció i respecte aporten un veritable ajut per vèncer tota mena de dificultats i, durant el procés, aprendre a observar-nos a nosaltres mateixos i a millorar la nostra conducta.

La via de l'aprenentatge

Antics mestres estableixen que els tres nivells de coneixement són el físic, el mental i l’espiritual; i els tres recorreguts empírics: la pràctica, l’estudi i la contemplació.

 

Podem dur aquesta saviesa a qualsevol disciplina per culminar i discernir correctament com hem de viure el camí que hem escollit per realitzar-nos.

Saber, conèixer, experimentar

No n’hi ha prou amb llegir molt sobre un tema. No és suficient buscar tanta informació indiscriminada que ens arriba a atordir o a confondre. Tampoc confiar massa en sincretismes forçats, sense criteri, que dilueixen els referents de sentit i tendeixen a relativitzar qualsevol coherència. L’important és realitzar de veritat una pràctica determinada. Ésser constant. Viure-la en present. Hom finalment es reconeix en allò que fa.

El mestre yogui Bhajan diu: "Si vols saber alguna cosa, estudia-la; si vols conèixer-la, practica-la i, si desitges dominar-la, ensenya-la".