És aleshores quan tenim la impressió que les nostres creences, els nostres consells, els nostres pensaments positius, les arts meditatives semblen ara completament inútils. I ens sentim vençuts.
L’escriptor i guionista australià James Clavell, autor de novel·les com “Shogun” o “El rei de les rates”, es va unir a l’Artilleria Reial Britànica durant la Segona Guerra Mundial i va ésser enviat a Malàisia a lluitar contra l’Imperi Japonès. Va ésser ferit per foc de metralladora, capturat per l’enemic i portat a un terrible camp de concentració a l’illa de Java. Més tard va ser traslladat a la presó de Changi, prop de Singapur.
Com la majoria de presoners de guerra, va patir vexacions i maltractaments per part dels seus carcellers. Va sobreviure a l’experiència. Tot plegat no li va pas d’impedir escriure i interessar-se, més tard, per la cultura nipona.
James Clavell va explicar a l’actor anglès Michael Caine, durant el rodatge de la pel·lícula “L’última vall”, que en els camps de presoners va aprendre a no permetre que els japonesos dobleguessin el seu ànim. El seu mètode era prioritzar el silenci i suportar estoicament qualsevol acció destinada a humiliar-lo, mostrant gran valor i resistència moral. Es tractava de no mostrar atreviment ni debilitat sota cap concepte. D’aquesta manera mai no podia ésser vençut per complet, perquè conservaria intactes la seva integritat i la seva dignitat personals.
Quan ja no estem tan atordits i sembla que alguna cosa oculta ens obliga a reaccionar i observem el problema des d’una petita distància, resulta evident que un cop més hem derrotat el nostre ego i som a punt i en disposició de tornar a ajudar els altres amb forces renovades i gran entusiasme. En aquest instant ens adonem que encara recordem el que ens han ensenyat els nostres mestres o guies, hi seguim creient i tot sembla més clar.
Tots ens podem equivocar i cometre errors. Moltes vegades ens sentim culpables perquè pensem que una situació dolorosa i insostenible podria no haver esdevingut si haguessin actuat de forma diferent. Tanmateix, el secret està en reconèixer l’error, ésser assertiu, no torturar-nos, meditar sobre si el nostre manual d’instruccions encara ens és útil, si les nostres creences també són positives per als altres i convèncer-nos que sempre germina vida en un camp de batalla.
