24-09-2011

Quan quelcom ens pertorba

Ningú no és perfecte i per això moltes vegades, tot i creient-nos capaços de dominar qualsevol situació i de controlar les nostres emocions, alguna cosa ens falla en sofrir una situació complicada. La inquietud ens ofega. Creiem que no hi ha solució.
És aleshores quan tenim la impressió que les nostres creences, els nostres consells, els nostres pensaments positius, les arts meditatives semblen ara completament inútils. I ens sentim vençuts.

L’escriptor i guionista australià James Clavell, autor de novel·les com “Shogun” o “El rei de les rates”, es va unir a l’Artilleria Reial Britànica durant la Segona Guerra Mundial i va ésser enviat a Malàisia a lluitar contra l’Imperi Japonès. Va ésser ferit per foc de metralladora, capturat per l’enemic i portat a un terrible camp de concentració a l’illa de Java. Més tard va ser traslladat a la presó de Changi, prop de Singapur.

Com la majoria de presoners de guerra, va patir vexacions i maltractaments per part dels seus carcellers. Va sobreviure a l’experiència. Tot plegat no li va pas d’impedir escriure i interessar-se, més tard, per la cultura nipona.

James Clavell va explicar a l’actor anglès Michael Caine, durant el rodatge de la pel·lícula “L’última vall”, que en els camps de presoners va aprendre a no permetre que els japonesos dobleguessin el seu ànim. El seu mètode era prioritzar el silenci i suportar estoicament qualsevol acció destinada a humiliar-lo, mostrant gran valor i resistència moral. Es tractava de no mostrar atreviment ni debilitat sota cap concepte. D’aquesta manera mai no podia ésser vençut per complet, perquè conservaria intactes la seva integritat i la seva dignitat personals.

Quan ja no estem tan atordits i sembla que alguna cosa oculta ens obliga a reaccionar i observem el problema des d’una petita distància, resulta evident que un cop més hem derrotat el nostre ego i som a punt i en disposició de tornar a ajudar els altres amb forces renovades i gran entusiasme. En aquest instant ens adonem que encara recordem el que ens han ensenyat els nostres mestres o guies, hi seguim creient i tot sembla més clar.

Tots ens podem equivocar i cometre errors. Moltes vegades ens sentim culpables perquè pensem que una situació dolorosa i insostenible podria no haver esdevingut si haguessin actuat de forma diferent. Tanmateix, el secret està en reconèixer l’error, ésser assertiu, no torturar-nos, meditar sobre si el nostre manual d’instruccions encara ens és útil, si les nostres creences també són positives per als altres i convèncer-nos que sempre germina vida en un camp de batalla.