3 jul. 2012

El foc

Al foc, des de l’Antiguitat, se li ha atorgat un caire sagrat degut a la seva associació amb determinades deïtats animistes primitives i també amb els cultes teistes solars. És un element vinculat al que té poder.

La humanitat ha conferit al foc significats que representen aspectes positius i negatius. És alhora creador i destructor de vida, emanació divina i element de càstig, força que desvela els misteris i il·lumina i causant de la devastació que precedeix a la foscor, escalfa, protegeix del fred però pot fer mal.

En algunes cultures es creia que els esperits, mitjançant les formes que confegien a les flames, elaboraven un llenguatge de signes per comunicar-se amb els que estaven capacitats per desxifrar els seus missatges.

El foc també representa la força interna de la intuïció i la claredat mental que ens ajuda a purificar-nos i a vèncer les nostres pors.

Representa la polaritat que es troba present en nosaltres mateixos i en tot el que ens envolta. Segons el diccionari:

“Condició del que té propietats o potències oposades, en parts o direccions contràries, com els pols”.

Asseguts davant del crepitar de les flames és quan més a prop som d’esclarir cap a on ens adrecem, perquè apareix de sobte el nostre vincle secret amb la natura.