1. Ens estirem cara amunt sobre una alfombreta, amb els ulls tancats, els braços en creu i relaxats, les mans en posició supina, les cames flexionades per que les plantes dels peus toquin la superfície del terra i els peus separats una mica més que l’ample dels nostres malucs.
2. Dediquem uns minuts a procurar que la totalitat de l’esquena entri en contacte amb el terra mitjançant reajustos suaus. Podem fer-ho aproximant els peus i aixecant una mica la pelvis per a, després, recolocar-la de nou a terra.
3. Ens estem el més quiets possible sentint-nos còmodes i sense tensar cap múscul. Ens concentrem en el rostre per relaxar l’expressió facial, sense tensar les parpelles ni moure els globus oculars.
4. Fem una inspiració llarga pel nas, portant l’aire al baix ventre, imaginant que per tots els nostres porus entren milions de gotes fresques d’aigua.
5. Retenim la respiració nou segons. Després deixem anar l’aire per la boca, a poc a poc i obrint-la lentament com si comencéssim pronunciant O i acabéssim dient A. Quan expulsem l’aire, imaginem que per tots els nostres porus surten milions de gotes de llum que s’espandeixen fins l’infinit.
6. Treballem aquest exercici durant deu minuts. Abans d’obrir els ulls i posar-nos dempeus, procurem tornar a sentir la immobilitat, la sensació de no tenir necessitat de fer res i ens aixequem sense pressa.
Respirem d’una forma diferent i sentim pau i tranquil·litat.
