Necessitem els altres perquè els éssers humans som gregaris per naturalesa i ningú no és completament autosuficient. Depenem els uns dels altres. Sovint, el gran problema que tenim és avergonyir-nos de demanar ajut o consell per la por que creguin som rematadament babaus o febles. Això passa sovint perquè pensem que treure’ns una màscara ens fa més vulnerables. I precisament els altres poden estar més capacitats per ajudar-nos perquè observen la nostra necessitat des de certa distància. Tanmateix, no existeix l’objectivitat en les relacions entre els éssers vius. D’aquí la riquesa per valorar-nos i donar-nos suport els uns als altres.
Confia que de vegades allò que no saps està ocult al tresor que un altre va desenterrar abans.
