29 nov. 2011

Crear prosperitat

Abunden les males actituds i els pensaments negatius al voltant dels diners que entrebanquen l’augment de la fortuna. Cada persona és responsable de la seva riquesa tan aviat com comprèn que els diners són una energia sotmesa al flux dels canvis i que, depenent de la seva pròpia opinió sobre ells, estableix una base que condicionarà la seva sort.

Tres idees nefastes que no atreuen diners:

* Els diners són dolents, bruts.

* Tota la gent rica és corrupta i menysprea els altres.

* Jo vull guanyar diners perquè m’ho mereixo més que aquells.

Aquestes idees estan contaminades, en el fons, per l’enveja i la creença “joc sóc millor que els altres”.

Ben al contrari, tres idees que ajudaran a crear prosperitat perquè es tracta d’afirmacions que busquen l’harmonia i postulen a favor de la part positiva de la consciència:

* Els diners són útils per a mi i els qui m’envolten.

* Sóc generós amb els meus diners.

* No envejaré la sort ni la fortuna de ningú. No jutjaré ningú perquè tingui més coses que jo ja que no conec realment aquella persona.

Efectivament, els diners són una energia que s’atreu amb l’actitud, una energia que –com a tal- hem d’ajudar a circular perquè no s’estanqui i bloquegi el nostre camí cap a la prosperitat.

21 nov. 2011

El somriure adquisitiu

En un relat d’intriga pertanyent a “Relats dels vidus negres”, l’escriptor Isaac Asimov posa en boca d’un dels seus personatges el concepte de “somriure adquisitiu”.  Es refereix al següent. Quan algú desitja posseir algun bé material i, després d’un cert temps, l’obté, els seus llavis adopten un somriure de satisfacció que atorga al rostre una expressió de lleugeresa, matisada segons el grau de desig, expectativa i cost.

Als coach, independentment dels mètodes que utilitzin per exercir la seva activitat en benefici dels seus clients, se’ls pressuposa que ho tenen tot controlat, que saben com evitar qualsevol problema, sobretot els personals i afectius. Tanmateix, ningú resta lliure del sofriment, fins i tot de patir algun trastorn provocat per un estat depressiu. També, un coach pot no aplicar en si mateix allò que aconsella a d’altres, perquè una situació personal se li escapa de les mans. De la mateixa manera un metge pot emmalaltir, un economista acabar arruïnat i un gran futbolista tenir una mala època en què sigui incapaç de marcar gol.

És en aquesta situació, però, quan un professional del coaching –a poc a poc i potser amb una mica d’ajut extern – té l’oportunitat única d’aplicar la seva capacitat de resoldre conflictes, mitjançant un autoajut de primera mà, reaprenent el que ja sabia, investigant de nou, experimentant sobre si mateix, amb la finalitat de refer-se de la seva crisi personal i allunyar la sensació de fracàs, de culpa, etc.

Si ho aconsegueix, sentirà una satisfacció molt profunda, una seguretat que el dotarà d’una confiança més grana l’hora de servir els altres.

El seu somriure adquisitiu apareixerà al seu interior, no com a resultat de l’obtenció d’un sobrevalorat assoliment material, sinó com a expressió màxima de la fe en l’esforç i la voluntat.