28 mar. 2012

L'equilibri


Quan desitgem aconseguir alguna cosa i volem harmonitzar-nos amb la nostra intuïció i ésser capaços d’identificar els missatges, els consells i les advertències que la vida ens envia constantment, el primer és adonar-se que els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres accions s’han d’alinear per avançar junts cap a aquell objectiu. Aquestes tres coses esdevenen eines bàsiques i indissolubles quan es tracta de fer realitat un desig. Cal ésser-ne conscient ja que res no s’esdevé sense un esforç mínim.

Imaginem un arquer tensant l’arc i apuntant per disparar una fletxa.  L’arquer és el sentiment; l’arc, l’acció i la fletxa, el pensament. La correspondència perfecta i la unitat entre els tres permet encertar a la diana.

O, com s’explica en metafísica, l’ànima viatja oculta a l’interior d’un carruatge. El cotxer és la personalitat, que condueix tres cavalls: la ment (o pensament), el físic (o acció) i la sensibilitat (o sentiment). Si aquests tres segueixen diferents direccions, difícilment el viatger (l’ànima) podrà seguir el seu camí.

També cal tenir en compte que per atraure el que desitgem, cal prestar atenció a determinats principis ètics. Evidentment, si els nostres anhels perjudiquen un altre ésser, por la Llei de la Correspondència no obtindrem just el que demanem sinó alguna cosa que anirà en contra nostre. Per això, és important saber demanar i considerar, sempre, que s’ha d’anteposar l’equilibri i l’harmonia davant de qualsevol altra cosa.