6 mar 2012

La unió hipersensorial entre mare i fill

Fins els set anys, els nens es troben molt connectats amb les emocions i els estats d’ànim de la mare, com si encara fossin units a ella per un cordó umbilical invisible.

No en debades, la mare l’ha gestat al seu si durant nou mesos alhora que s’ha establert entre ells una relació més àmplia que la realitat biològica.

I és que entre mare i fill  flueix informació a nivells de percepció molt subtils. Aquesta relació té lloc en un pla psíquic més enllà del món fenomènic i, encara més forta quan no existeix figura paterna, es trenca quan el nen arriba als set anys. El fill és més conscient d’això que la pròpia mare.

Aquesta realitat es troba assentada a l’inconscient col·lectiu. Per això, moltes cultures practiquen un ritus d’iniciació en aquesta edat. Sense anar més lluny, aquest solia ésser, fins no fa gaire, el moment de prendre la Primera Comunió. Així, els espartans separaven  els nens de les seves mares quan aquests complien set anys per formar-los en el servei a l’Estat.

Val la pena d’aprofitar aquest vincle primigeni per transmetre al nen o nena molta alegria, serenitat i pau interior. D’aquí la importància que la mare estigui el més equilibrada i conscient possible.

Si no és així, mai no s’ha d’oblidar que un fill ve al món principalment a ensenyar alguna cosa als seus pares, a ajudar-los en la seva evolució interior, a assenyalar-los aspectes de les seves vides que ignoraven. Pocs progenitors tenen en compte això. Y haurien.