Els nens, en general, tenen la capacitat d'apreciar la vida
com un conjunt de sensacions, emocions i idees intuïtives que encara contenen
l'espurna del pensament màgic. Als nens se'ls obliga a madurar i a
desempallegar-se d'aquesta espontaneïtat que, a mi, em sembla similar a la
claredat planera amb què grans mestres espirituals transmeten els seus
ensenyaments. Els nens són molt impressionables i alhora molt oberts.
Progenitors, educadors, psicòlegs creuen cada vegada més en
els beneficis d'ensenyar a meditar als nens, concepció bastant nova en la
nostra cultura, encara que a Orient fa moltíssim temps que la meditació
constitueix una part essencial de l'educació.
En grups reduïts, se'ls ha d'ensenyar de forma fàcil i
personalitzada una sèrie d'exercicis que els portin a adquirir una actitud
correcta per seure a meditar. És bo que es diverteixin amb això, sense
restar-li importància a la pràctica.
La meditació els ajuda a:
- Desenvolupar una capacitat progressiva d'eliminar tota
tensió física i mental.
- Fomentar la memòria i la creativitat.
- Desenvolupar la
consciència i l'espiritualitat , generant qualitats i actituds positives cap a
un mateix i envers els altres.
- Durant la
meditació augmenta l'activitat de la telomerasa,
un enzim (molècula de naturalesa
proteica) que resulta essencial per al manteniment de la salut cel·lular de
l'organisme.
"El meravellós de la infantesa és que qualsevol cosa és
en ella una meravella"
GK CHESTERTON
