"Els contes de fades superen la realitat no perquè ens diguin que els dracs existeixen, sinó perquè ens diuen que poden ser vençuts." - G.K Chesterton
El folklore de l'Irlanda rural ens parla d'uns homes i dones que havien estat escollits per la fades per dedicar-se a la tasca de guarir els altres amb la pràctica de conjurs, cants, minerals curatius i un coneixement profund de les propietats de totes les plantes. Mai cobraven diners pels seus serveis. A canvi, se'ls pagava sempre en espècies.
Hi ha una barreja de realitat i llegenda al seu voltant, a causa del desconeixement profund dels seus secrets i habilitats, però realment van existir fins a finals de segle XIX.
En posteriors estudis antropològics es diu que eren molt pocs, un o dos per generació. Eren persones que en algun moment específic de la seva vida havien cregut viatjar en somnis a l'anomenat país de les fades, on aquestes els havien ensenyat la seva saviesa. Tornaven de l'experiència transformats per la revelació i, a partir d'aleshores, es dedicaven a ajudar la gent i els animals. A partir d'haver viscut aquest succés inexplicable, ja no percebien les coses de la mateixa manera. Caminaven per la finíssima línia que separa el món terrenal del feèric. Tot això era valorat com una benedicció.
Els doctors de les fades (fairy doctors) no utilitzaven mètodes invasius per curar les malalties. Sempre procuraven trobar el mètode més apropiat per tractar cada cas individual. Molta gent pobra o que vivia aïllada a les muntanyes, que no es podia permetre un tractament mèdic, acudia als fairy doctors amb absoluta confiança.
L'última de què es té constància va ser Biddy Early (1798-1872). Filla d'un granger pobre, la seva mare era una experta en herbes medicinals que va ensenyar a la seva filla moltes receptes curatives. Biddy, ja des de molt jove, tenia un caràcter especial i distant. Amb el temps va adquirir molta fama com a guaridora. La gent es meravellava de la seva portentosa intuïció. Com sol succeir en aquests casos, va arribar a tenir problemes amb les autoritats per les seves pràctiques. Va morir en pau, molt admirada i apreciada. L'última generació de persones que van tenir contacte amb ella va morir a la dècada de 1950. El seu llegat i record segueix vigent a l'oest d'Irlanda, gràcies a la recopilació d'històries relacionades amb ella que va escriure Lady Gregory i als llibres de Meda Ryan i Edmund Lenihan, que contenien entrevistes amb persones els pares o avis de les quals l'havien conegut.
