Beneficis de la meditació

* Redueix el consum d’oxigen i la producció de diòxid de carboni. * Equilibra l’activitat del sistema nerviós.
* Baixa la freqüència de les ones cerebrals, amb predomini dels ritmes alfa (estat de vigília - consciència interna - relaxament profund).
* Millora la salut i incrementa la resistència a l’estrès i als desordres psicosomàtics.
* Ajuda a l’obertura de la ment per adquirir una consciència més profunda d’un mateix.

Espill d'aigua

La ment registra, de manera desordenada i arbitrària, tot allò que veiem, sentim i esdevé al voltant nostre, la qual cosa sovint provoca contradiccions i confusió interna i fa la impressió que tot s’escapa del nostre control: idees que es transformen en somnis; imatges nebuloses que canvien de forma i acaben essent sensacions estranyes de naturalesa desconeguda.
La pràctica de la meditació ens fa entendre i experimentar que la ment és un gran espill d’aigua, en què tot allò que s’hi reflecteix tendeix a desaparèixer, fluint constantment sense que res hi romangui el temps suficient com per inquietar-nos.

A la ment no hi ha ni temps ni espai, és infinita, tot ho abraça, tot ho omple, és un buit de llum i, alhora, la forma que el conté però la forma és mutable ja que no posseeix límits.

El pensament i la memòria són els elements externs de la ment. Amb la interiorització, la concentració i la meditació adequades podem accedir a una dimensió més pura i profunda de la nostra psique.

Ésser coherent i positiu

Molts són els qui desitgen un canvi a millor a les seves vides però, en tractar-se de persones indecises i massa disperses, incapaces de seguir un mètode o una disciplina concrets fins al final, cauen fàcilment en la confusió i acaben per barrejar diferents pràctiques sense mesurar bé els seus actes. Pràctiques que poden diferir molt les unes de les altres o entrar obertament en conflicte amb la manera de viure d’un mateix, sense que l’individu se n’adoni per haver-se informat de forma massa superficial o no haver acceptat la guia d’algú experimentat o expert en el tema.
És important entendre que una filosofia, una pràctica religiosa o espiritual, un camí de coneixement tradicional o modern, un sistema d’autoajuda, etc. no són ni bons ni dolents per si mateixos. Allò que els atorga validesa o no és la manera en què una persona els assumeix com a vàlids en la seva vida, sempre que li serveixin per aconseguir els seus objectius; això sí, sempre i per damunt de tot respectant i ajudant els altres, essent coherent amb un mateix.