La ment registra, de manera desordenada i arbitrària, tot allò que veiem, sentim i esdevé al voltant nostre, la qual cosa sovint provoca contradiccions i confusió interna i fa la impressió que tot s’escapa del nostre control: idees que es transformen en somnis; imatges nebuloses que canvien de forma i acaben essent sensacions estranyes de naturalesa desconeguda.
La pràctica de la meditació ens fa entendre i experimentar que la ment és un gran espill d’aigua, en què tot allò que s’hi reflecteix tendeix a desaparèixer, fluint constantment sense que res hi romangui el temps suficient com per inquietar-nos.
A la ment no hi ha ni temps ni espai, és infinita, tot ho abraça, tot ho omple, és un buit de llum i, alhora, la forma que el conté però la forma és mutable ja que no posseeix límits.
El pensament i la memòria són els elements externs de la ment. Amb la interiorització, la concentració i la meditació adequades podem accedir a una dimensió més pura i profunda de la nostra psique.
La pràctica de la meditació ens fa entendre i experimentar que la ment és un gran espill d’aigua, en què tot allò que s’hi reflecteix tendeix a desaparèixer, fluint constantment sense que res hi romangui el temps suficient com per inquietar-nos.
A la ment no hi ha ni temps ni espai, és infinita, tot ho abraça, tot ho omple, és un buit de llum i, alhora, la forma que el conté però la forma és mutable ja que no posseeix límits.
El pensament i la memòria són els elements externs de la ment. Amb la interiorització, la concentració i la meditació adequades podem accedir a una dimensió més pura i profunda de la nostra psique.
