04-04-2014

Empatia i dansa integrada

La dansa integrada ens acosta a un món on un grup divers de persones amb discapacitat física al costat d'altres sense comparteixen l'experiència de practicar juntes tècniques de dansa teatre o contemporànies.

Resulta enriquidor barrejar ballarins professionals amb d’altres en cadires de rodes, amb paràlisi cerebral o amb el sentit auditiu o de la vista afectats.

Es tracta d'una experiència en la qual s'ajuda a que aquestes persones puguin captar l'essència i l'emoció de la dansa activant altres ressorts:

- Ésser acompanyats en l'execució dels moviments per un altre ésser humà.

- Integrar les parts del seu cos que li permetin registrar una limitada però rica gamma de moviments.

- Utilitzar només el tren superior del cos o tan sols un parpelleig, moure els dits ...

- Usar aparells com a extensió del mateix cos: cadira de rodes, crosses, pròtesis ...

- Donar-li més importància a la vibració del so.

- Prestar atenció als successos inesperats.

- Despertar les emocions a través del joc corporal amb els altres.

Hem d'entendre que una persona discapacitada pot ésser en tota regla un ballarí professional integrat en una companyia, al costat de dansaires convencionals. Precisament la sinergia i l'experimentació són la base de la dansa contemporània i la dansa teatre, on qualsevol cos té molt a aportar a l'expressió corporal en la recerca de nous llenguatges.

L'empatia és la principal eina del coreògraf i professor de dansa integrada; és a dir, saber identificar amb les possibilitats dels altres i provocar que cadascú pugui aportar alguna cosa pròpia i singular.

Dansa sense restriccions ni elitismes. Tots aprenen de tots.