La dansa integrada
es desenvolupa dins de grups heterogenis en
què participen persones amb
discapacitat o sense. És una eina d'inclusió social
i funciona com a
mètode terapèutic.
Sorgeix dins de l'escena contemporània i utilitza
recursos expressius i tècnics provinents de
la dansa teatre. La singularitat
i les limitacions
de cada individu juntament amb la seva relació amb la resta de participants, serveixen per trobar noves vies per
a la creativitat i per aprendre
els uns dels altres.
En aquesta manera d'entendre la dansa, elements com
les cadires de
rodes o l'ús de crosses es consideren prolongacions
del cos. Si en el grup hi ha ballarins
amb problemes auditius o ceguesa es procedeix
a potenciar els altres sentits i a integrar-los
en el joc expressiu.
Moviment, espai, ritme,
dins d'un context compartit de llibertat i
superació personal.
