Art i vitalitat

Realment som el que pensem i el que fem. Els nostres actes ens porten a programar la nostra vida sense adonar-nos-en. L'atzar no existeix. Els físics quàntics ens ensenyen que una gran quantitat de coses que ens envolten no són perceptibles per a nosaltres. Allò que no veiem no significa que no existeixi. A l'Univers tot està en moviment i sotmès al canvi. Si observem qualsevol cosa a través d'un sofisticat microscopi, arribarem a veure la descomposició del que creiem sòlid en milions de partícules que no s'estan quietes.

Cadascú de nosaltres s'enfronta a la vida segons predominin en el seu interior, combinats en més o menys grau, diferents aspectes emocionals, intel·lectuals, vitals, creatius i espirituals. Tots ells són forces que sustenten la nostra persona. Sovint les nostres mancances ens assenyalen que alguns d'elles es troba desatesa, amb la qual cosa es produeix un desequilibri que pot causar-nos problemes de salut o fer-nos sentir malament i sense ànim.

La dansa i d'altres tècniques de moviment pertanyents a les arts escèniques, adaptades a les necessitats concretes de cada persona, ens ajuden a valorar quins aspectes necessiten potenciar-se per sentir-se en plenitud i modificar hàbits negatius. Amb mètodes de relaxament i control de la respiració també reforcem l'autoconfiança.

Això funciona així perquè, principalment, el que diferencia aquestes tècniques d'altres és que l'art en si ens posa en contacte subtilment amb el nostre inconscient i tota aquesta energia oculta es transforma en creativitat i vitalitat pura quan la fem sortir a l'exterior de manera simbòlica o mitjançant metàfores.

El gest, el moviment, l'actitud corporal ens fan sentir, veure i comunicar-nos d'una altra manera.

Això es percep de seguida en persones que sofreixen alguna afecció crònica o malaltia degenerativa. L'art els ofereix l'ocasió d'expressar-se amb llibertat i els motiva a trobar noves oportunitats de millora.

 

El foc

Al foc, des de l’Antiguitat, se li ha atorgat un caire sagrat degut a la seva associació amb determinades deïtats animistes primitives i també amb els cultes teistes solars. És un element vinculat al que té poder.

La humanitat ha conferit al foc significats que representen aspectes positius i negatius. És alhora creador i destructor de vida, emanació divina i element de càstig, força que desvela els misteris i il·lumina i causant de la devastació que precedeix a la foscor, escalfa, protegeix del fred però pot fer mal.

En algunes cultures es creia que els esperits, mitjançant les formes que confegien a les flames, elaboraven un llenguatge de signes per comunicar-se amb els que estaven capacitats per desxifrar els seus missatges.

El foc també representa la força interna de la intuïció i la claredat mental que ens ajuda a purificar-nos i a vèncer les nostres pors.

Representa la polaritat que es troba present en nosaltres mateixos i en tot el que ens envolta. Segons el diccionari:

“Condició del que té propietats o potències oposades, en parts o direccions contràries, com els pols”.

Asseguts davant del crepitar de les flames és quan més a prop som d’esclarir cap a on ens adrecem, perquè apareix de sobte el nostre vincle secret amb la natura.

La perseverança

Als diccionaris trobareu les definicions següents –o d’altres molt semblants- de “perseverança”:

“Dedicació i fermesa en les actituds i idees o en la realització de les coses.”

“Fermesa i constància en l’execució dels propòsits i en les resolucions de l`ànim.”

Jo us en proposo aquesta altra:

“L’art de romandre atent i impertorbable seguint una línia clara de pensament i acció per assolir un propòsit determinat”.

Sempre estant atent al fet que alguna cosa que ens manté centrats pot semblar menys rellevant segons les circumstàncies del moment. El sobreesforç sempre ofega la voluntat.

La perseverança és un punt de suport espiritual o moral  que ens capacita per escollir quina direcció prendre quan un camí es bifurca. I continuar avançant sabent que el final només s’observa en l’aquí i l’ara immediats.

Mai, però, us lligueu al pal major d’un veler a punt de naufragar. És més heroic ésser pacient.

L'equilibri

Quan desitgem aconseguir alguna cosa i volem harmonitzar-nos amb la nostra intuïció i ésser capaços d’identificar els missatges, els consells i les advertències que la vida ens envia constantment, el primer és adonar-se que els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres accions s’han d’alinear per avançar junts cap a aquell objectiu. Aquestes tres coses esdevenen eines bàsiques i indissolubles quan es tracta de fer realitat un desig. Cal ésser-ne conscient ja que res no s’esdevé sense un esforç mínim.

Imaginem un arquer tensant l’arc i apuntant per disparar una fletxa.  L’arquer és el sentiment; l’arc, l’acció i la fletxa, el pensament. La correspondència perfecta i la unitat entre els tres permet encertar a la diana.

O, com s’explica en metafísica, l’ànima viatja oculta a l’interior d’un carruatge. El cotxer és la personalitat, que condueix tres cavalls: la ment (o pensament), el físic (o acció) i la sensibilitat (o sentiment). Si aquests tres segueixen diferents direccions, difícilment el viatger (l’ànima) podrà seguir el seu camí.

També cal tenir en compte que per atraure el que desitgem, cal prestar atenció a determinats principis ètics. Evidentment, si els nostres anhels perjudiquen un altre ésser, por la Llei de la Correspondència no obtindrem just el que demanem sinó alguna cosa que anirà en contra nostre. Per això, és important saber demanar i considerar, sempre, que s’ha d’anteposar l’equilibri i l’harmonia davant de qualsevol altra cosa.

La unió hipersensorial entre mare i fill

Fins els set anys, els nens es troben molt connectats amb les emocions i els estats d’ànim de la mare, com si encara fossin units a ella per un cordó umbilical invisible.

No en debades, la mare l’ha gestat al seu si durant nou mesos alhora que s’ha establert entre ells una relació més àmplia que la realitat biològica.

I és que entre mare i fill  flueix informació a nivells de percepció molt subtils. Aquesta relació té lloc en un pla psíquic més enllà del món fenomènic i, encara més forta quan no existeix figura paterna, es trenca quan el nen arriba als set anys. El fill és més conscient d’això que la pròpia mare.

Aquesta realitat es troba assentada a l’inconscient col·lectiu. Per això, moltes cultures practiquen un ritus d’iniciació en aquesta edat. Sense anar més lluny, aquest solia ésser, fins no fa gaire, el moment de prendre la Primera Comunió. Així, els espartans separaven  els nens de les seves mares quan aquests complien set anys per formar-los en el servei a l’Estat.

Val la pena d’aprofitar aquest vincle primigeni per transmetre al nen o nena molta alegria, serenitat i pau interior. D’aquí la importància que la mare estigui el més equilibrada i conscient possible.

Si no és així, mai no s’ha d’oblidar que un fill ve al món principalment a ensenyar alguna cosa als seus pares, a ajudar-los en la seva evolució interior, a assenyalar-los aspectes de les seves vides que ignoraven. Pocs progenitors tenen en compte això. Y haurien.

Exercici bàsic de concentració

Es tracta d’un punt de partida per, a poc a poc, anar potenciant les nostres facultats psíquiques.

- Escull un moment en què et trobis sol i assegura’t que res ni ningú no et distraurà. L’espai on et trobis ha d’estar a mitja llum i en silenci absolut.

- Seu en un lloc còmode sobre els teus isquions amb la columna vertebral recta i en línia amb les cervicals. Pots recolzar-te en un respatller o en una paret.

- Has de disposar d’un cordill de color blau índigo amb un nus al centre.

- Agafa’n un extrem amb una mà i l’altre, amb la restant.

- Separa les mano i tensa el cordill mantenint el nus a l’alçada de l’entrecella, amb els colzes molt separats entre ells.

- Tanca una mica les parpelles i fixa la teva mirada en el nus.

- Respira amb calma, inspirant pel nas i deixant anar l’aire per la boca amb els llavis no molt separats. La punta de la llengua ha de fregar el paladar a prop de les dents incisives superiors. Emetràs un so xiulant semblant a “SI”.

- El nus, la mirada, la respiració i el so captaran tota la teva atenció.

- Faràs això de manera continuada durant deu minuts (pots fer servir un despertador per tal que t’avisi i no haver-ne d’estar pendent).

Neteja energètica per sentir-nos millor al final del dia

Uns consells pràctics i senzills per desfer-nos de totes les males influències, els sentiments negatius i el cansament mental acumulats al llarg del dia:

- Ens dutxem amb aigua molt calenta mentre imaginem que del nostre cos es desprenen grans taques fosques. Ens rentem els peus amb sal gruixuda.

- Finalment, bevem un gran vas d’aigua purificada –mitjançant filtrat-, a la qual haurem afegit unes gotes de suc de llimona natural.

Un exercici pràctic de respiració

1. Ens estirem cara amunt sobre una alfombreta, amb els ulls tancats, els braços en creu i relaxats, les mans en posició supina, les cames flexionades per que les plantes dels peus toquin la superfície del terra i els peus separats una mica més que l’ample dels nostres malucs.

2. Dediquem uns minuts a procurar que la totalitat de l’esquena entri en contacte amb el terra mitjançant reajustos suaus. Podem fer-ho aproximant els peus i aixecant una mica la pelvis per a, després, recolocar-la de nou a terra.

3. Ens estem el més quiets possible sentint-nos còmodes i sense tensar cap múscul. Ens concentrem en el rostre per relaxar l’expressió facial, sense tensar les parpelles ni moure els globus oculars.

4. Fem una inspiració llarga pel nas, portant l’aire al baix ventre, imaginant que per tots els nostres porus entren milions de gotes fresques d’aigua.

5. Retenim la respiració nou segons. Després deixem anar l’aire per la boca, a poc a poc i obrint-la lentament com si comencéssim pronunciant O i acabéssim dient A. Quan expulsem l’aire, imaginem que per tots els nostres porus surten milions de gotes de llum que s’espandeixen fins l’infinit.

6. Treballem aquest exercici durant deu minuts. Abans d’obrir els ulls i posar-nos dempeus, procurem tornar a sentir la immobilitat, la sensació de no tenir necessitat de fer res i ens aixequem sense pressa.

Respirem d’una forma diferent i sentim pau i tranquil·litat.

Perspectives de canvis

De vegades, determinades qüestions ens preocupen en excés amb l’agreujant que ens sentim incompresos i que, en conseqüència, no comptem amb suport extern.

Aquestes preocupacions ens aporten energia negativa que ens porta a un estat d’ànim semblant al d’un pres reclòs en una cel·la minúscula.

Davant d’una situació d’aquesta mena, cal prendre consciència que és necessari sotmetre el problema a una transformació que el converteixi en quelcom que ens impulsi a anar endavant en lloc d’enfonsar-nos en la misèria. És a dir, transmutar l’obstacle en oportunitat.

En definitiva, es tracta de:

- Transmutar el negatiu en positiu (per exemple, davant un fracàs, aprendre’n per esmenar el que hem fet malament).

- Estimar-nos més nosaltres mateixos i els altres, com éssers imperfectes i connectats que som.

- Ajudar els qui es troben en una situació semblant a la nostra.

Tot això, ens permetrà d’imbuir-nos d’energia positiva, que ens conduirà a una millora i a la superació.