Autoconscients

El terme “autoconscient” designa persones dotades de facultats perceptives interiors que els faciliten ésser mitjanceres dels seus sentiments i de les seves emocions.

Així mateix, posseeixen la capacitat d’interpretar i orientar la pròpia conducta i l’habilitat d’aprendre lúcidament de la seva experiència i de treure’n profit per millora. També, es troben disposades a integrar coneixements i aptituds de forma indiscriminada per evolucionar com a individus.

Saben unir la seva creativitat amb les necessitats del seu entorn, amb un gran sentit de l’adaptació d’acord amb les circumstàncies.

Segons el model de la teoria d’intel·ligències múltiples de Howard Gardner, aquestes persones tindrien desenvolupada la intel·ligència intrapersonal, amb les característiques següents:

* Autoestima elevada.

* Consciència de les seves limitacions i dels seus coneixements.

* Capacitat de ponderar la importància del seu aprenentatge.

* Practicants de la introspecció i la meditació.

* Consciència del present.

El poder de les paraules

Les paraules que pronunciem són sons que deriven de la vibració dels nostres pensaments.

 

Quan una persona parla, la seva actitud emocional dóna forma al llenguatge.

 

Un excés incontrolat de pensaments originats pel nerviosisme, la impaciència, l’ira, l’enveja, massa preocupacions, una visió egoista i materialista de la realitat i una no acceptació de la impermanència de les coses ens portarà a saturar-nos amb paraules la intenció de les quals ens farà sentir més confusió, pertorbació i fins i tot originar-nos desequilibris importants i afectar també el nostre entorn.

 

Frases afirmatives plenes de sinceritat, convicció i respecte aporten un veritable ajut per vèncer tota mena de dificultats i, durant el procés, aprendre a observar-nos a nosaltres mateixos i a millorar la nostra conducta.

La via de l'aprenentatge

Antics mestres estableixen que els tres nivells de coneixement són el físic, el mental i l’espiritual; i els tres recorreguts empírics: la pràctica, l’estudi i la contemplació.

 

Podem dur aquesta saviesa a qualsevol disciplina per culminar i discernir correctament com hem de viure el camí que hem escollit per realitzar-nos.

Saber, conèixer, experimentar

No n’hi ha prou amb llegir molt sobre un tema. No és suficient buscar tanta informació indiscriminada que ens arriba a atordir o a confondre. Tampoc confiar massa en sincretismes forçats, sense criteri, que dilueixen els referents de sentit i tendeixen a relativitzar qualsevol coherència. L’important és realitzar de veritat una pràctica determinada. Ésser constant. Viure-la en present. Hom finalment es reconeix en allò que fa.

El mestre yogui Bhajan diu: "Si vols saber alguna cosa, estudia-la; si vols conèixer-la, practica-la i, si desitges dominar-la, ensenya-la".

Meditació i coneixement

La paraula “meditació” prové del llatí “meditatio”, que originalment indica una mena d’exercici intel·lectual. Per això, a Occident, s’ha utilitzat el terme “contemplació” per a un significat espiritual o religiós.

 

Per influència de les tradicions orientals (Budisme, Taoisme, Ioga, Vedanta),  el vocable “meditació” va tornar a adquirir un ús popular encara que cal fer notar que aquestes pràctiques no són alienes a la cultura occidental. Només cal recordar les escoles gnòstiques, els místics cristians i també pràctiques similars a la tradició celta (com ho demostren troballes arqueològiques).

Les tècniques de meditació poden classificar-se segons el seu enfocament. Hi ha mètodes actius o estàtics. De vegades es fan servir qualitats i formes (mantres, símbols psíquics, iantres, mandales, figures devocionals, visualitzacions) o no (meditar sobre idees abstractes, l’Ésser, l’Absolut). Es tracta d’una experiència vivencial que permet a cada persona trobar la pràctica que més s’ajusta a la seva idiosincràsia.

Diferents escoles esotèriques centren les seves pràctiques en aquests aspectes:

* Sentir el silenci interior.

* Aquietar la ment.

* Centrar-la per observar els fenòmens de manera objectiva.

* Potenciar la capacitat de visualització.

* Activar els centres d’energia interns.

* Aconseguir la identificació amb un arquetip ideal.

* Despertar nivells de consciència elevats.

Sigui com sigui, per descobrir la nostra veritable naturalesa aprenent a discernir amb claredat.

L'actitud creativa

L’energia creativa es troba lligada a l’energia vital de cada persona. Ésser creatiu és una necessitat bàsica per modificar les coses i evolucionar.

 

És la capacitat d’inventar, idear projectes, fer les coses d’una manera imaginativa. Totes les persones són més o menys creatives. De vegades cal conèixer, comprendre i polir les qualitats naturals d’un mateix per convertir-les en eines eficaces que aportin innovació a cadascuna de les nostres accions.

 

Una actitud creativa es basa sobretot en arraconar el temor a pensar que les nostres idees no seran acceptades pels altres, o que no serem suficientment originals, o que provocaran una sèrie de canvis inesperats que al final no ens agradaran. Aquesta por frenarà qualsevol iniciativa perquè ens obstaculitza a l’hora de pensar amb llibertat i és aleshores quan ens censurem i limitem.

S’ha d’aprendre a identificar els comportaments i les actituds personals que estimulen el pensament creatiu.; refinar la percepció i l’anàlisi posterior del que s’observa, es pensa i se sent, incorporar capacitat intuïtiva, curiositat intel·lectual, tenacitat i entusiasme.

 

La teràpia energètica

Existeixen diferents teràpies basades en l’aplicació de determinades freqüències d’energia amb l’objectiu de restaurar l’harmonia física, mental i emocional de la persona. Es tracta d’un suport als tractaments convencionals.

La interrupció del lliure flux d’energia vital del cos és la base dels trastorns físics i psicològics. La transferència d’energia per imposició de mans permet eliminar aquests estancaments energètics i aconseguir que l’energia vital pugui fluir d’una forma lliure i completa i restablir, així, l’equilibri.

Una de les tècniques que permet identificar i eliminar aquests problemes és la Cirurgia Energètica, també anomenada Astral. Es complementa amb tractament de Reiki.